La redefinició de la continuïtat de la cornisa dels Alcores i la transició del paisatge urbà de El Viso al paisatge agrícola de La Vega determinen les diferents escales d’intervenció que planteja el projecte. La major part de l’àrea del concurs es tracta de manera extensiva, adoptant-se mesures de conservació del paisatge i de protecció del sòl contra l’erosió.

L’actuació més construïda i ornamental es concentra al llarg d’un nou passeig que flueix paral·lel al rierol de La Muela, resseguint l’itinerari natural que connecta el nucli urbà amb la via pecuària que travessa el paisatge del pla de La Vega. El nou element vertebrador recorre el territori en els seus pendents més favorables. La topografia existent determina la seva escala i la seva forma, que varia tant en planta com en secció formant places, passejos i balcons a diferents nivells.

La regulació dels recursos hídrics contribueix al disseny del nou passeig. Una séquia perimetral recull i distribueix les aigües pluvials reconduint-les a les places de filtració i emmagatzemament. Diverses cisternes funcionen com a punts d’orientació i identificació al llarg del recorregut que finalitza a l’estany de La Vega. L’aigua emmagatzemada s’utilitza per al rec dels arbres fruiters plantats al llarg del nou recorregut.

El programa de l’edifici consisteix en 7 habitatges, dues oficines i un local comercial. El projecte respon a les diferents escales i normatives del lloc. Per una banda, un cos de pedra amb grans obertures accentua la cantonada i respon a la condició més urbana de l’entorn. D’altra banda es formula un sòcol que dóna continuïtat al caràcter i a l’escala del barri residencial.

El volum de 3 plantes en voladís està subjecte a una estricta normativa que determina la configuració del xamfrà i el disseny de la façana. Als habitatges de les plantes 2 i 3 els dormitoris se situen a nord amb vistes a la Serra de Tramuntana. A sud una àmplia sala-menjador amb un balcó corregut al llarg de tota la façana interior té vistes al barri d’Es Vivero. En els 4  habitatges dúplex, la planta baixa es planteja com a un espai continu que s’estén des del carrer fins al jardí privat. A la planta superior, una lleugera diferència de nivells possibilita l’entrada de llum natural a la zona de l’escala i al bany.
El projecte neix amb la voluntat de treballar des de l’escala urbana fins a arribar a cultivar el valor del detall i amb la intenció de combinar tradició i noves formes.

Es preveu que fins a finals d’aquest segle la freqüència de les marees de tempesta continuï augmentant. A la ciutat d’Hamburg aquestes arribarien a aconseguir una alçada d’11 decímetres més que en l’actualitat i inundarien regularment les plantes baixes de la HafenCity.

«Nou horitzó» és una alternativa per a no emmurallar la HafenCity amb dics de contenció, considerant les qualitats de la tipologia de «Warft» actual (sòcol d’una planta sobre el que se situen els accessos al barri). Evitant haver d’elevar més el nivell de les plantes baixes i sense perjudicar així el seu ús, «Nou horitzó» es planteja com una «Warft» addicional que sobrevola els edificis existents. La seva funció principal és la d’una nova infraestructura que permeti l’evacuació en casos d’emergència. El seu valor afegit és crear nous espais que apuntin noves possibilitats i fomentin una discussió col·lectiva sobre com els habitants d’Hamburg volen utilitzar aquest potencial en un futur.

En el nou pla d’ordenació urbana al voltant de l’estació Köln Messe Deutz, la remodelació de la Ottoplatz i la Messeplatz contribueix a l’adequació d’aquest entorn com a nou centre nodal.

El projecte per a la Ottoplatz tracta el tema del moviment i de l’ornament i respon al caràcter del lloc i a les noves necessitats amb una reducció dels elements, una unificació dels materials i una reinterpretació topogràfica de la forma històrica de la plaça. La Ottoplatz es converteix en el gran vestíbul de l’estació i en un nou espai de trobada per al barri de Deutz.

A la Messeplatz, plaça d’accés a la Fira de Colònia, la temporalitat al voltant d’un emplaçament en obres ens condiciona a treballar amb mecanismes flexibles i al mateix temps a tenir un control absolut sobre l’ocupació d’un espai en contínua transformació. La Messeplatz s’entén com una estratègia, com una coreografia paisatgística orientada cap a la fira i com un lloc de negociació singular i de gestió alternativa dins la ciutat.

En ambdues places es fomenta una cultura de l’espai públic que per sobre de potenciar el disseny com a única eina de projecte, afavoreix la idea d’adquirir una responsabilitat comuna en el procés d’apropiació de la ciutat creant un lloc de comunicació i intercanvi.

«Riva Roma» és una recopilació personal de dades a través de la història del subministrament d’aigua a Roma. És una cartografia que resulta de la superposició dels elements més representatius de la infraestructura hídrica en diferents èpoques de la història de Roma. És un suggeriment per a revisitar i entendre aquest territori des d’altres trajectòries.

«Riva Roma» relaciona cronologia, hidrologia i topografia. «Riva Roma» mostra com diferents estratègies de planificació urbana i diversos processos d’urbanització han determinat la morfologia de la ciutat i l’estructura del seu espai públic fins als nostres dies.

«Riva Roma» reivindica un canvi de perspectiva i una actitud interactiva, ofereix una nova orientació dins la ciutat i el territori i restableix determinats vincles amb el paisatge.

En la instal·lació realitzada al Martin Gropius Bau, els camins d’aigua marcats sobre el paviment servien d’orientació dins l’exposició. Els objectes suspesos del sostre representaven els elements hídrics més emblemàtics de la ciutat i reproduïen la topografia de Roma.

Un jardí en moviment